Avui a les 6 del matí ens ha abandonat Jaime Martín, ex-entrenador de la majoria de nosaltres (o a la Santboiana o a la Catalana) i que sempre que podia ens venia a veure jugar i ens seguia de molt aprop.
Es una perdua dura per tots ja que era una persona que habia compartit amb nosaltres molt temps ensenyant-nos rugby i es fara estrany no veure'l a la grada o no escoltar alguna crítica seva(sempre amb bona fe) de tant en tant.
En Jaime serà al tanatori a partir de les 16:00 d'avui i el funeral serà demà dimecres a les 10:30 al mateix tanatori.
Des d'aqui volem donar el més sincer còndol a la família en nom de tot l'equip juvenil.
dimarts, 15 d’abril del 2008
Ha mort Jaime Martín "Filín"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Muchos, aunque a algunos les duela y otros no lo sepan, hemos conseguido ser buenos jugadores de rugby gracias a este señor que anoche se fué. Muchos, el primer tíulo que hemos ganado fué gracias a él. Muchos hemos aprendido el 70% de lo que sabemos con él. Hoy a muerto, por lo menos por mi parte, un poco de todos.
Descansa en paz que te lo mereces.
Plaaaaaacaaaaaaaaaaaaaa
Hoy nos ha dejado un apasionado del Rugby,un gran entrenador amigo y un buen compañero. Creo que el mejor homenaje que le podeis hacer a Jaime es ganar el proximo Campeonato de España y poderselo dedicar, podeis estar seguros que él estará allí, como siempre dando instrucciones. Hace dos semanas vimos juntos vuestro partido contra el St.Cugat y me dijo "este equipo puede conseguir lo quiera, llevan muchos años jugando juntos al "runbi" (como el solía decir)y orgulloso añadió "a muchos de éstos jugadores los he entrenado yo...y ya verás como los veremos jugando en el primero", ese ha sido el último partido que ha visto y disfrutado nuestro AMIGO Jaime.
Descanse en Paz.
L.M
Aquest campionat d' Espanya el guanyarem per ell...
Per la meva part dir que a mort el meu pare rumbistic doncs va ser el primer entrenador que vaig tenir i amb ell varem aprendre a guanyar i a perdre, però sobretot a fotre cullons en tots i cada un dels partits que juguéssim. Mai estava content amb el nostre rendiment i sempre volia mes de nosaltres... aquest campionat ens deixarem la pell per portar-lo cap a Sant Boi en homenatge a en Jaime... m’agradaria que es sentis orgullós de nosaltres allà on sigui
Descansi en pau
Colet fil
També per mi va ser el primer entrenador i no només això sino que va ser ell qui em va animar a provar el rugby un dia que passejava amb el meu pare i ens el vam trobar. Em va ensenyar que la pilota s'havia de passar cap enrera, que la pilota es el mes important a dins del camp i que sempre s'ha de jugar amb el cor calent i el cap fred.
Li debem molt a en Jaime, que ha donat tant pel rugby sense esperar a emportarse res més que els amics , les anecdotes i les bones estones. La millor manera d'agrair-li serà guanyant el campionat d'Espanya i fent-lo sentir orgullós.
El que em sap més greu es no poder jugar jo per dedicar-li, però espero que entre tots ho aconseguiu.
Descansi en Pau.
Publica un comentari a l'entrada